Les xarxes socials constitueixen en l’actualitat un mitjà d’informació directe i senzill on mitjans de comunicació, administracions públiques, particulars, corporacions privades, organitzacions i moviments socials comparteixen un volum molt gran de continguts per crear influència social i opinió.

En aquest context digital en el qual vivim avui en dia, la informació sobre salut mental s’ha d’oferir amb la responsabilitat i el respecte que totes les persones mereixen, i ha d’atendre a valors d’integritat, dignitat i defensa de drets.

La immediatesa que demanen les xarxes socials a vegades comporta publicar informacions incorrectes o no contrastades. Encara que la gestió d’una xarxa social exigeixi un nombre elevat de publicacions al dia, és important que els mitjans de comunicació siguin rigorosos a l’hora d’emetre informació sobre salut mental.

La falta d’espai pot provocar, en moments determinats, titulars sensacionalistes o no ajustats a la realitat. Tot i aquest esforç de síntesi que les xarxes socials requereixen, és important que la selecció de termes no estigmatitzi o falti al respecte a les persones que se sentin al·ludides.

L’alt percentatge d’interacció fa que un titular estigmatitzant produeixi un efecte cascada de comentaris negatius que contribueixin a una percepció errònia de les persones amb problemes de salut mental. És fonamental que els mitjans siguin conscients de la capacitat que tenen per crear etiquetes que la societat pot repetir i que contribueixen a perpetuar estereotips.

En un marc de llibertat d’expressió inqüestionable, cal tenir en compte que el llenguatge pot ofendre i també pot dignificar i educar positivament.

D’aquesta manera, creiem que aquesta informació ha de fer-se de forma humana i amb un to informal, proper, dialogant, senzill i directe.

Així doncs, davant d’insults i atacs que facin servir acusacions com “esquizofrènic”, “bipolar”, “haurien de tancar-te per boig”, “trastornat”, etc., plantegem un llenguatge conciliador, que ens posem en el lloc d’aquestes persones i que pensem com pateixen quan llegeixen aquestes expressions i se senten interpel·lades.

Davant d’actituds paternalistes, infantilitzadores, planyívoles, culpabilitzadores, morboses i compassives, apostem pel suport, la maduresa, l’autonomia, la comprensió, l’entesa, la superació i la confiança en les persones.

Els problemes de salut mental poden comportar patiment, tristesa i dolor, tant a la persona que ho viu com als seus familiars i persones properes. No necessàriament ha de ser sempre així o pot ser només una fase, a més pot arribar a ser una font d’aprenentatge. Per això, ja que cal mostrar una realitat social que afecta tantes persones, podem fer llum amb testimonis reals de recuperació i esperança, i visibilitzar els assoliments i èxits de persones que han passat pel mateix.

Hi ha un ampli moviment associatiu en salut mental, agrupat en la Confederació SALUD MENTAL ESPAÑA, però no és l’únic. Existeix una gran diversitat de comptes de particulars, col·lectius en primera persona, agrupacions i societats científiques on poder recuperar una pluralitat d’idees i d’opinions en aquest sentit.

PARA
TELO
CLARO…

PROPOSTA DE LLENGUATGE I CONTINGUTS EN XXSS

  • Dona suport a la causa i a les persones, sense dramatitzar ni provocar paternalisme.
  • Escriu amb sensibilitat i evita la llàstima i la compassió.
  • Explica continguts reals, però no morbosos.
  • Fes servir un llenguatge esperançador, no mostris només dolor i pena.
  • Dona veu a testimonis reals en primera persona, no només a famílies i professionals de la salut mental.
  • Parla de persones amb problemes de #SalutMental, socis i sòcies, activistes… i evita termes com “nois/es”, “xavals/es”, “usuaris/es”, “malalts/es” i “afectats/des”.

JA SEGUEIXES LA CONFEDERACIÓN SALUD MENTAL ESPAÑA A LES XARXES SOCIALS?

InstagramYouTubeLinkedin