Què és la salut mental?
Començar per aquí és bàsic per no confondre termes i concretar a què ens referim quan parlem de persones amb problemes de salut mental o trastorn mental. L’OMS defineix ‘salut’ com l’estat de benestar físic, mental i social complet, no només l’absència d’afeccions o trastorns. Això significa que el concepte de ‘salut mental’ està relacionat amb la promoció del benestar físic i psíquic, la prevenció de trastorns mentals i el tractament i la recuperació de les persones amb problemes de salut mental.
La salut mental és, per tant, quelcom que hem de cuidar. Parar esment serà el primer pas per detectar, si arriba el cas, un possible problema d’aquestes característiques i fer-hi front. Tenir problemes de salut mental no té res a veure amb debilitat de caràcter, ni és culpa de la persona. Un problema de salut mental no impedeix, ni de bon tros, tenir una vida plena, aconseguir feina, formar una família o gaudir de qualsevol aspecte de la vida.
No acostuma a haver-hi només una causa. Per regla general, perquè aparegui un problema de salut mental, ha d’haver-hi una combinació de factors genètics, de l’entorn social i d’experiències viscudes.
La majoria dels problemes de salut mental solen iniciar-se a l’adolescència i joventut o després de patir un succés traumàtic, com perdre la feina, la mort d’un familiar, una separació o un desnonament. Tot i que pot haver-hi persones amb més predisposició genètica que altres a patir un trastorn mental, tots aquests factors en són desencadenants:
- L’abús de substàncies farmacològiques
- L’alcohol i les drogues
- L’estrès
- Una vida familiar disfuncional
- Situacions d’exclusió social
- Situacions d’abusos
- Les situacions sobrevingudes
- Mals hàbits nutricionals
- Les expectatives culturals i/o socials
Per això és fonamental tenir clar que totes les persones podem tenir al llarg de la nostra vida algun tipus de trastorn mental. També, que la salut mental pot recuperar-se o millorar i que les persones amb trastorn mental estudien, treballen, tenen família, fills, amics i exerceixen els seus drets i obligacions com la resta de la ciutadania.
Els problemes de salut mental no suposen cap impediment per poder portar una vida normalitzada i estar plenament integrat en la societat, sempre que es compti amb els suports necessaris. Per això, cal que l’atenció individualitzada i contínua, així com l’eliminació de les barreres socials invisibles (prejudicis, estigma…), siguin elements fonamentals per garantir la igualtat d’oportunitats.
PER
TENIR-HO
CLAR…
SALUT MENTAL
- És un estat de benestar
- És imprescindible. No hi ha salut sense salut mental
- Permet ser conscient de les capacitats individuals
- És quelcom que cal cuidar
- Possibilita fer front a les tensions normals de la vida
TRASTORN MENTAL
- No és una culpa ni un càstig
- No sempre és hereditari
- No és mortal ni contagiós
- No significa menor capacitat intel·lectual
- No ha de ser necessàriament crònic
- No converteix les persones en éssers perillosos ni imprevisibles
LA CRISI TAMBÉ PERJUDICA EL BENESTAR MENTAL
És una de les causes principals de baixa laboral en els països desenvolupats, ja que fomenta l’aparició de la depressió i l’ansietat. En l’última dècada, s’ha incrementat un 57,1% el consum d’ansiolítics a Espanya, els trastorns de l’estat d’ànim han augmentat un 19,4% entre el 2006 i el 2010 i els trastorns d’ansietat un 8,2%.
(1) Font: Organización de Consumidores y Usuarios.
(2) Font: Crisis económica y salud mental. Informe SESPAS 2014.
Totes les persones tenim probabilitats de viure amb un trastorn mental, igual que passa amb molts altres tipus de problemes de salut. De fet, una de cada quatre persones pot patir un trastorn mental al llarg de la seva vida. Encara que teòricament pugui haver-hi persones amb més predisposició que altres a patir-ne, els factors ambientals poden afectar de manera determinant en l’aparició de trastorns mentals, per això totes n’estem d’exposades.
De ben segur tots, en algun moment de la nostra vida, hem experimentat sentiments de tristesa, ansietat, insomni, etc. No obstant això, aquests símptomes només es consideren un trastorn mental quan provoquen un comportament social desajustat (és a dir, un deteriorament significatiu social, laboral o d’altres àrees importants de l’activitat de l’individu), causen un malestar subjectiu important i són persistents en el temps.
Un estil de vida saludable i una alimentació sana, amb ritmes tranquils, fent exercici físic regularment, evitant l’estrès i el consum de substàncies tòxiques, ajuda a prevenir els problemes de salut mental.
CREC QUE ALGUNA COSA NO VA BÉ, A QUI PODRIA ACUDIR PERQUÈ M’ORIENTI?
Com amb qualsevol altre problema de salut, davant dels primers signes d’un problema de salut mental en qualsevol persona, és aconsellable dirigir-se al personal mèdic d’atenció primària per consultar els dubtes.
Els centres d’atenció primària són la porta d’accés al sistema sanitari i, des d’aquí, es valorarà la necessitat de derivar-nos als centres de salut mental per rebre suport.
Com més aviat es pugui sol·licitar l’ajuda, millor serà l’evolució del problema de salut que ens afecta. En aquest sentit, la detecció i la diagnosi precoç són fonamentals en el desenvolupament dels problemes de salut mental.
A més dels dispositius sanitaris, pots completar l’orientació i la informació a la Confederació SALUD MENTAL ESPAÑA, que ofereix un servei individualitzat d’informació i assessorament gratuït sobre salut mental. Si no et sents amb forces i/o ànims per demanar ajuda al teu centre d’atenció primària, potser pots fer servir algun altre tipus de recurs, com els grups de suport mutu o el moviment associatiu dedicat a la salut mental.
Hi ha moltes maneres de fer front i viure la irrupció d’un problema de salut mental, tantes com persones. Inicialment, ningú està preparat per assumir aquest impacte i la notícia obliga a la persona a agafar comeses sense estar-ne, habitualment, preparada.
Per això, hi ha una sèrie de necessitats que, independentment del tipus i de la intensitat del trastorn, són bàsiques per a qualsevol persona que s’enfronta a la notícia:
- Ser acceptada en la seva diversitat.
- Respecte a la seva pròpia capacitat de decisió.
- Tenir autonomia per desenvolupar tasques.
- Protecció dels seus drets
- Informació sobre el trastorn mental
- Informació legal
- Atenció sociosanitària
La família i l’entorn més proper de la persona amb un problema de salut mental també pateixen els efectes del diagnòstic.
També necessiten temps per interioritzar-ho, ja que alguns trastorns mentals poden comportar desajustos importants en el conjunt familiar i social, així com l’aparició de sentiments molts complexos i contradictoris, com ara la culpabilitat (cap a ells mateixos i cap a la persona amb trastorn mental), la negació, el catastrofisme o la desesperança.
Davant d’això, el més important és la informació i la formació en salut mental, disposar d’una xarxa social i comptar amb el suport socioeconòmic, sanitari i professional adequat. Perquè, a banda d’aquests sentiments -tots lògics- no podem obviar que, en la majoria dels casos, la família passa a assumir el rol de xarxa de cures sense tenir ni la formació ni els recursos necessaris.
La creença generalitzada que els problemes de salut mental estan íntimament relacionats amb la violència no té cap base científica.
No és cert que les persones amb trastorns mentals siguin més agressives ni que tinguin més probabilitats de cometre actes violents ni delictius que les persones sense aquests problemes.
Tampoc que siguin perilloses per a la societat. De fet, és més habitual que aquestes persones siguin víctimes d’agressions, maltractaments i abusos que no pas responsables d’un acte violent.
Els successos esporàdics en què una persona amb trastorn mental comet actes de violència -ja sigui cap a ella mateixa (fins i tot el suïcidi), o cap al seu entorn familiar o social-, es deuen en la seva immensa majoria a què aquesta persona no rep cap atenció ni suport o que aquests són escassos. A vegades passa malgrat els esforços fets per ella mateixa o pel seu cercle més pròxim per obtenir atenció sanitària.
Per això és fonamental que, en l’àmbit sanitari, es facin seguiments individuals i continuats del tractament de totes les persones amb trastorn mental.
En l’àmbit social i cultural, també és vital que els mitjans de comunicació informin dels problemes de salut mental des d’un punt de vista positiu i no excloent.
Perquè relacionar els successos violents amb els trastorns mentals no només és fals en la majoria de les ocasions, sinó que a més fa que es perpetuïn idees com que les persones amb trastorn mental són violentes, agressives i que actuen de forma irracional.
PER
TENIR-HO
CLAR…
VÍCTIMA O BOTXÍ?
Tenir un trastorn mental no converteix la persona en algú més violent. En moltes ocasions, es confonen les causes reals d’una agressió o conducta violenta i es releguen a un problema psiquiàtric quan poden ser degudes a altres causes:
- Situacions de defensa personal
- Factors educatius
- Violència de gènere
- Consum de drogues
- Problemes socioeconòmics
En alguns casos, els actes violents poden ser conseqüència d’una desatenció social i sanitària.
Tot i que normalment es confonen, són completament diferents. Un problema de salut mental no suposa una capacitat intel·lectual menor.
MITE:
“El trastorn mental suposa un grau d’intel·ligència menor”.
REALITAT:
Un problema de salut mental no té res a veure amb una capacitat d’intel·ligència menor.