Les causes perquè aparegui un trastorn mental acostumen a ser una combinació de factors genètics, de l’entorn social i d’experiències viscudes. No té res a veure amb debilitat de caràcter, ni és culpa de la persona.
La societat canvia, creix i evoluciona, i una cosa similar succeeix en l’àmbit de la salut mental. Ja s’ha deixat enrere la creença que els problemes de salut mental tenen una causa exclusivament biològica.
Els problemes de salut mental són un fet més en la vida de les persones, s’han d’abordar centrant-nos en les necessitats individuals que cada persona té i, per descomptat, no les defineixen.
És imprescindible deixar de banda diagnòstics i etiquetes, i passar a posar la nostra atenció, esforç i focus en les capacitats múltiples de la persona.
Hem de deixar d’assumir que els problemes de salut mental són el ‘tot’ en la vida de les persones. En canvi, podem posar el focus en les múltiples barreres a les quals s’han d’enfrontar diàriament.
Centrar el nostre relat en les capacitats de la persona i no en les etiquetes comporta potenciar-ne l’autonomia i la responsabilitat, millorar l’acceptació dels problemes de salut mental en la societat i afavorir-ne el procés de recuperació.
MITE:
“Els problemes de salut mental no es curen”.
REALITAT:
Amb l’atenció i el suport adequats, les persones amb problemes de salut mental poden recuperar-se.
I PER QUÈ CAL QUE
ELS/LES PERIODISTES HO FACIN?
A les persones amb problemes de salut mental no se’ls percep a primera vista cap problema de salut. Diguem que passen desapercebudes entre la resta de la societat i que una manera de reconèixer-les és a través de les etiquetes i/o diagnòstics que en moltes ocasions apareixen als mitjans de comunicació.
Aquesta acció d’etiquetar, augmenta els prejudicis i tabús existents a la societat sobre la salut mental. La conseqüència és que, moltes vegades, les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies amaguen conscientment aquest tipus de problema de salut, cosa que converteix el nostre col·lectiu en “invisible” per a la resta de la societat
A més, el fet d’etiquetar contribueix a augmentar les dificultats que tenen les persones amb trastorn mental per exercir els seus drets en la societat en igualtat de condicions que la resta de les persones. Aquesta desigualtat genera i desenvolupa situacions greus d’exclusió social que dificulten de manera notable que la persona amb problemes de salut mental es vegi com un subjecte amb drets. Això evita que accedeixin als serveis i, per tant, la seva inclusió plena en la societat.
