Molt poques vegades la informació prové directament de persones amb problemes de salut mental. Algunes vegades pot venir de familiars d’aquestes persones, tot i que majoritàriament les fonts d’informació acostumen a ser institucions públiques i el món medicocientífic. S’incompleix, així, la regla periodística de donar veu a les persones implicades en una informació.
És obligació nostra deixar que parlin les protagonistes, que aportaran la seva pròpia experiència en primera persona. Cal conèixer el seu testimoni i deixar-les un espai, no com a víctimes o mers subjectes pacients, sinó com a protagonistes, amos de les seves vides i amb els mateixos drets i obligacions que la resta de persones.
La proximitat i el coneixement directe d’aquells que tenen problemes de salut mental és fonamental per desmuntar estereotips i prejudicis negatius i falsos, ja que ajuda a veure més la persona i menys l’etiqueta. Les persones afectades han de poder contar directament la seva pròpia història, mostrar la seva opinió i oferir el seu punt de vista i la seva experiència als mitjans de comunicació.
L’estigma és una de les barreres més importants que les persones amb problemes de salut mental han de superar per aconseguir que el seu procés de recuperació sigui possible. Una de les millors maneres de combatre-ho és coneixent de primera mà les persones que han tingut o tenen aquests problemes, escoltant les seves veus i les seves experiències.
Són més les coses que tenim en comú que les que ens separen, i no només perquè una de cada quatre persones pugui arribar a desenvolupar un problema de salut mental al llarg de la seva vida, sinó perquè tots, com a ciutadans i ciutadanes, tenim aspiracions vitals, somnis i desitjos per complir, així com dificultats per superar.
