Tots els titulars que apareixen en aquesta guia són exemples reals i han estat publicats a diversos mitjans de
comunicació espanyols.
“La genialidad y el trastorno mental, a un paso”
EL PROBLEMA: Tenir prejudicis i concepcions errònies
LA SOLUCIÓ: Documentar-se abans de reproduir estereotips
Tot i la falta de temps amb què ens trobem en el nostre dia a dia, és fonamental fer un treball de documentació per evitar reproduir estereotips, idees antigues i creences falses que perpetuïn l’estigma en salut mental. El problema principal és que ni tan sols ens arribem a qüestionar si el que estem a punt de reproduir s’ajusta a la realitat. Quan evitem transmetre prejudicis, estem contribuint a la inclusió d’aquestes persones en la societat.
Per fer-ho, hem de tenir clar que les persones que tenen aquest tipus de trastorns:
- …no són violentes i/o agressives a causa del seu problema de salut mental.
- …no són irracionals.
- …poden treballar, tenir fills i amistats, com qualsevol altra persona.
- …no tenen una personalitat doble.
- …no necessàriament han de ser genis o artistes.
PER
TENIR-HO
CLAR…
QUÈ ENTENEM PER PROBLEMES DE SALUT MENTAL
- Esquizofrènia
- Trastorn bipolar
- Trastorn límit de la personalitat (TLP)
- Depressió
- Ansietat
- Trastorns alimentaris
QUÈ NO ÉS UN PROBLEMA DE SALUT MENTAL
- Demència / Malaltia d’Alzheimer
- Dany cerebral adquirit
- Dany cerebral adquirit
- Síndrome de Down
- Epilèpsia
- Malalties neurodegeneratives
“Un enfermo mental pide en el Congreso eliminar estigmas”
EL PROBLEMA: Parlar de “malalts i malaltes mentals”
LA SOLUCIÓ: Parlar de “persones amb problemes de salut mental”
Les persones ens definim segons molts aspectes de la nostra vida: l’edat, la feina, les relacions socials, l’estil de vida… Parlar de “malalts mentals” és reduir la persona a només una de les seves circumstàncies. Aquesta etiqueta resignifica tota la seva vida passada i la converteix en només una cosa: la malaltia, i això acaba marcant la notícia.
A més, si bé el terme “malaltia mental” sembla quelcom neutre, el cas és que porta implícits molts estereotips negatius que inevitablement acaben vinculant-se a la persona.
Per evitar això, podem substituir el terme “malalts i malaltes mentals” per “persones amb problemes de salut mental” o “persones amb trastorn mental”. D’aquesta manera, mostrem el problema de salut mental com una circumstància més de la persona.
“El Supremo reconoce a un esquizofrénico orensano su derecho a votar”
EL PROBLEMA: Etiquetar les persones substantivant-ne la condició
LA SOLUCIÓ: Mostrar les persones (amb un problema de salut mental) de manera integral
Les persones, sanes o malaltes, són abans que res persones. Les persones amb problemes de salut mental, com qualsevol altre individu, tenen múltiples facetes (laboral, personal, familiar, etc.). No se les ha de mostrar de manera unidimensional.
S’ha d’evitar, per tant, etiquetar els individus i substantivar-ne la condició: ‘un esquizofrènic’, ‘un depressiu’, ‘una anorèxica’, etc. El fet d’utilitzar aquest llenguatge contribueix a l’estigma, ja que redueix la persona a una única característica: el seu trastorn mental, quan es tracta d’una circumstància més de la seva vida. De la mateixa manera que és difícil que sentim parlar d’un “sidós” o un “cancerós” per a referir-nos a persones amb aquestes malalties, la recomanació és tampoc utilitzar-ho en el cas de la salut mental.
“La esquizofrenia del PSOE: los socialistas se alegrarán si Rajoy es investido”
“Aluvión esquizofrénico de goles en Dortmund”
EL PROBLEMA: Ús inadequat de termes de la salut mental en altres contextos
LA SOLUCIÓ: Cuidar el llenguatge per no frivolitzar
Especialment en articles d’opinió o en la secció d’esports i cultura (on la línia divisòria entre informació i opinió no és tan precisa), a vegades es fan servir elements i terminologia del camp mèdic per descriure situacions, persones o coses que no tenen res a veure amb els problemes de salut mental. Per exemple, en el cas de l’esquizofrènia, molt sovint s’utilitza per adjectivar una situació caòtica, irracional, extravagant, etc.
Hi ha moltes altres expressions que transmeten el mateix significat i no contribueixen a l’estigmatització. L’ús inadequat i pejoratiu d’aquests termes fa que les persones que tenen aquests trastorns puguin sentir-se ofeses, a la vegada que perjudiquen la imatge social de les persones amb un problema de salut mental.
MITE:
“Totes les persones amb problemes de salut mental són genis o artistes”.
REALITAT:
Les persones amb problemes de salut mental no necessàriament han de destacar en cap camp artístic.
“La traumática vida de Sinead O’Connor: maltratos, vejaciones y un trastorno bipolar”
EL PROBLEMA: Titulars alarmistes o morbosos
LA SOLUCIÓ: Parlar amb naturalitat dels problemes de salut mental
Sovint als titulars se sintetitza la informació de manera incorrecta i simplista. En els últims anys, amb l’apogeu d’internet, dels mitjans digitals i de les xarxes socials, aquesta situació s’ha tornat cada vegada més comuna, ja que són els titulars cridaners els que aconsegueixen més visites i, per tant, els que generen més retorn d’inversió. Això, juntament amb la immediatesa dels mitjans digitals, provoca que els titulars puguin cobrar un caràcter alarmista i morbós.
Cal parlar dels problemes de salut mental amb naturalitat, igual que es fa amb una grip, un traumatisme o una discapacitat física. Les dificultats de salut mental són un problema de salut més, i així s’han de tractar en l’àmbit mediàtic. Per a fer-ho, es pot mostrar les persones amb problemes de salut mental en situacions normals i corrents en la comunitat: llar, feina, oci o situacions socials. Tampoc és convenient establir contraproposicions entre “persona amb un problema de salut mental” i “persona normal”.
“El Congreso reconoce el derecho a votar de 100.000 discapacitados intelectuales*”
EL PROBLEMA: Confondre el “trastorn mental” amb un altre tipus de discapacitat
LA SOLUCIÓ: Recórrer a fonts veraces per transmetre informació exacta
En general, hi ha una confusió notable entre allò que és un trastorn mental i altres tipus de problemes de salut que poden implicar discapacitat. El resultat és que, sovint, la informació que es transmet és inexacta o errònia.
Un problema de salut mental és una alteració de tipus emocional, cognitiva i/o del comportament en la que queden afectats processos psicològics bàsics, com són l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, l’aprenentatge o el llenguatge. Això dificulta que la persona s’adapti a l’entorn cultural i social on viu, i crea alguna forma de malestar subjectiu. En alguns casos pot provocar discapacitat, però amb l’atenció adequada, moltes persones amb problemes de salut mental mantenen la seva autonomia i les capacitats personals sense presentar cap situació de dependència.
(* Nota: Aquesta xifra en realitat és la suma de persones amb discapacitat intel·lectual, persones amb problemes de salut mental i persones amb deteriorament cognitiu, els tres col·lectius als qui beneficia la reforma electoral.)
