Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en la percepció que la societat té de la realitat. Tenen la capacitat de reforçar prejudicis i estereotips però, de la mateixa manera, també poden lluitar-hi en contra.

En l’àmbit de la salut mental, encara hi ha moltes idees errònies i mites que contribueixen a crear estigma en les persones amb un problema de salut mental. És important que els mitjans siguin conscients que el tractament mediàtic que donen a la salut mental pot evitar la discriminació i contribuir a fer que siguin ciutadanes de ple dret.

L’estigma apareix quan veiem a les persones amb un problema de salut mental com a “l’altre” o “l’altra”. Fer aquesta diferenciació entre “elles” i “nosaltres” ens pot portar a oblidar que 1 de cada 4 persones té, ha tingut o tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Tots i totes podem ser aquest “altre” o aquesta “altra” en algun moment de les nostres vides, o pot ser que ho sigui algun familiar, amiga o company de feina. No obstant això, tot i ser un problema de salut tan habitual, les persones amb un problema de salut mental acostumen a aparèixer als mitjans qualificades de “pertorbades”, “violentes” o com a algú a qui témer o rebutjar.

Els mitjans de comunicació estan formats per professionals del periodisme que poden (i han de) conscienciar-se, a títol individual, de la realitat i la diversitat dels diversos col·lectius per mostrar a la població una imatge real de les persones amb problemes de salut mental. En cas contrari, els comunicadors i les comunicadores podrien transmetre, de manera inconscient i com a part de la societat que són, creences falses i estereotips que tot sovint perpetuen l’estigma cap a les persones amb problemes de salut mental.

CADA NOTÍCIA COMPTA. CADA ARTICLE ÉS IMPORTANT.

Encara que en els últims anys hi ha hagut una millora en el tractament mediàtic de la salut mental, se segueix transmetent de manera subtil, i algunes vegades explícita, una imatge errònia i negativa dels problemes de salut mental. En diaris i informatius, aquestes notícies acostumen a aparèixer en la secció de successos, i això fa que s’estableixi una relació entre conductes antisocials i el trastorn mental. Se segueixen elaborant titulars molt sovint alarmistes i sensacionalistes. Les poques informacions positives tendeixen a ser paternalistes, destaquen les carències i les necessitats, i deixen de banda les capacitats de la persona. Rarament el problema de salut mental es mostra com una circumstància més de la persona i no com la seva qualitat fonamental.

Per conèixer una realitat, no hi ha cap manera millor que la d’apropar-s’hi i donar veu a les protagonistes, que no són altres que les persones mateixes amb problemes de salut mental. Per tot això, els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió, internet) han de tenir en compte diversos factors a l’hora d’elaborar informacions sobre salut mental: el llenguatge que fan servir, les imatges que escullen per il·lustrar la notícia, els temes que trien i les veus amb què ho conten.